dimecres, 11 de març de 2015

SETMANA SANTA

Som a punt d'entrar en la Setmana Santa, la setmana més important de l'any cristià, en què commemorem la mort i la resurrecció de Jesús, que és el centre de la nostra fe. Bo serà que, per viure-la millor, repassem ara el sentit de cada un dels seus dies.

I la primera cosa que caldrà tenir en compte és que, de fet, en els primers temps de l'Església, no hi havia aquesta celebració anual de la mort i resurrecció de Jesús. Els cristians es reunien cada diumenge i allà, escoltant la paraula de Déu i celebrant l'Eucaristia, compartien i refermaven la seva fe. No hi havia festes especials. No va ser fins al segle II que es va iniciar una celebració anual de la Pasqua, una vetlla de pregària en la qual recordaven la mort i resurrecció de Jesús. I més endavant, cap al segle IV, van començar a recordar pas per pas els seus dies finals. És la Setmana Santa que nosaltres ara continuem celebrant. Els dies principals son aquests:



Diumenge de Rams. Avui s'uneixen dues celebracions. Antigament, a Jerusalem, recordaven l'entrada de Jesús a la ciutat amb una processó que sortia de la muntanya de les Oliveres, mentre que a Roma, en canvi, feien una missa centrada en la Passió. Van ajuntar les dues celebracions i és el que nosaltres fem ara: recordem que Jesús entra a Jerusalem muntat en un ase (que era l'animal de treball i la vida quotidiana, en contrast amb els cavalls, que eren els animals de la guerra) i després celebrem l'Eucaristia que ens fa present el camí d'entrega que ell es disposa a viure. Tot plegat és una gran afirmació de fe: aclamem Jesús, i ens disposem a seguir el seu camí, convençuts que aquest camí seu és el camí de la resurrecció i la vida.

Dijous Sant. Jesús, el dia abans de la seva mort, sopa amb els seus deixebles. I en aquell sopar realitza dos signes. El primer, rentar-los els peus, com un resum de tot el que havia estat la seva vida: una entrega total al servei dels altres, que els seus deixebles hem de continuar realitzant. I en segon, donar-nos el pa i el vi com a presència seva més enllà de la mort, perquè ens acompanyi i alimenti al llarg de tots els temps, fins a la vida definitiva.

Divendres Sant. Avui, els nostres ulls estan posats en la creu de Jesús. Mirat-lo a ell, sentim un profund agraïment per la seva fidelitat al camí de l'amor de Déu fins a la mort, i afirmem amb tota la força la nostra fe en ell, perquè creiem que el seu camí és l'únic camí que porta a la vida. La mort de Jesús és la conseqüència de com ell va viure: anunciant que Déu és Pare, que estima tothom i sobretot estima els pobres, convidant a estimar com Déu estima, acostant-se als malats i els abandonats, denunciant tot allò que fa mal a les persones, enfrontant-se als poders d'aquest món que esclavitzen i no permeten que tothom sigui feliç com Déu vol... Avui, quan en la nostra celebració ens acostem a fer un petó a la creu, ajuntem tots aquests sentiments: l'agraïment, la fe en la vida que brolla de la creu, la voluntat de seguir el camí de Jesús i de viure el seu amor infinit.


Nit de Pasqua. És la gran celebració, la més antiga, la més important, la que arriba fins a allò que és el nucli central de la nostra fe. Jesús, aquell que ens ha ensenyat a viure, aquell que ens ha mostrat el camí que porta a la felicitat, aquell que no ha dubtat a donar la vida per fidelitat a l'amor de Déu i dels altres, va morir en el suplici ignominiós de la creu. Però nosaltres, pel testimoni dels seus deixebles, creiem que la mort no va ser el final de tot. Nosaltres creiem que no estem condemnats al fracàs, sinó que estem cridats a la vida de Déu. Una vida que comença ja en aquest món, i que arribarà a plenitud en el Regne de Déu, per renovar el baptisme que ens va unir amb ell per sempre, i per participar de l'Eucaristia que és ell mateix que se'ns dóna com a aliment. Al·leluia!!


Text de Josep LLigadas Vendrell

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada